17 de gener del 2011

Ximbomba



  Aquest any, la nit de Sant Antoni, vaig entretenir-me fent unes quantes fotografies a les ximbombes.
  Els altres anys sempre prestava més interès "fotogràfic", als foguerons, als dimonis i a les carrosses. Aquest any ha tocat el torn a la ximbomba. 





Amb sa meva ximbombeta
puc anar davant ca'l rei,
en que sigui fadrí vell
tenc s'al·lota joveneta.



 "Les ximbombes" tan  imprescindibles per animar les vetlades als foguerons,  com els sonadors i cantadors.






Ximbombeta, que ets de bona!
jo sempre t'alabaré,
perqué em duguis, si convé,
sa pasterada i sa dona.




Sa ximbomba ja no sona,
ni sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona.
I es sonadors que la sona
que no la sap fer sonar.




En passar per un canyar
me duràs una canyeta,
per fer una ximbombeta
per darrers dies sonar.




Sa ximbomba sona trista,

madona que la sentiu?

és senyal que no teniu

aiguardent pes ximbombista.