Aquest any, la nit de Sant Antoni, vaig entretenir-me fent unes quantes fotografies a les ximbombes.
Els altres anys sempre prestava més interès "fotogràfic", als foguerons, als dimonis i a les carrosses. Aquest any ha tocat el torn a la ximbomba.
Amb sa meva ximbombeta
puc anar davant ca'l rei,
en que sigui fadrí vell
tenc s'al·lota joveneta.
"Les ximbombes" tan imprescindibles per animar les vetlades als foguerons, com els sonadors i cantadors.
Ximbombeta, que ets de bona!
jo sempre t'alabaré,
perqué em duguis, si convé,
sa pasterada i sa dona.
Sa ximbomba ja no sona,
ni sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona.
I es sonadors que la sona
que no la sap fer sonar.
En passar per un canyar
me duràs una canyeta,
per fer una ximbombeta
per darrers dies sonar.